En 2022 Cercle ha recibido el premio honorífico de la Vila de Pedreguer en la categoría al mérito arquitectónico o urbanístico.

Este reconocimiento, que lleva ya más de 30 años realizándose, nos cogió por sorpresa y nos anima a continuar apostando por el enfoque del paisaje.

En 1992 se conmemoró el bicentenario de la muerte del arquitecto natural de Pedreguer Antoni Gilabert i Fornés (1716-1792) . Como cierre de esa conmemoración se instauraron los Premios de Honor Vila de Pedreguer, en tres modalidades: Premio al Mérito Urbanístico o Arquitectónico, Premio al Mérito Cultural y Premio a la Defensa de las Libertades y la Solidaridad. Desde entonces, estos galardones, dictaminados por un jurado independiente, se conceden anualmente.

Puedes consultar los galardonados otros años aquí:

PREMIADOS OTRAS EDICIONES

Foto de todos los premiados
Foto de todos los premiados

Exposición del JURADO

Reunit el Jurat dels Premis d’Honor Vila de Pedreguer, després de deliberar
extensament, ha acordat concedir el XXXI Premi d’Honor al mèrit Urbanístic i arquitectònic a l’equip tècnic CERCLE, per l’àmplia trajectòria professional en la planificació territorial, amb intervencions de caire social, que presten especial atenció al medi ambient i a la sostenibilitat i que contribueixen a la millora substancial dels nostres entorns naturals i construïts.
Cercle es va fundar per l’Anna Bonet i el Nacho Díez els quals encapçalen
aquest col·lectiu multidisciplinari amb competència i vasta experiència en la planificació territorial i del paisatge així com en processos de participació pública i de sensibilització ciutadana. Han col·laborat amb altres equips de renom nacional i internacional, aportant el seu granet d’arena en l’àrea de territori i del medi ambient.
Si fem una recerca en les seves actuacions, que són nombroses, el denominador comú són l’enteniment del paisatge i la seva posada en valor en un entorn canviant. Existeix un esforç constant en els seus treballs per fer una acurada anàlisi de la realitat per tal d’entendre les arrels. A més, busquen conciliar les noves necessitats en els indrets del nostre territori d’una manera sensible.

En aquest sentit, són redactors de documents tan rellevants com
 el Pativel (que és el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del
Litoral de la Comunitat Valenciana),
 el Pla d’Acció Territorial de les Comarques Centrals, on Pedreguer està
inclòs,
 el Pla d’Acció Territorial de l’Àrea Funcional Alacant-Elx,
 el Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València,
 el Programa de Paisatge de la Via Litoral Benicarló-Vinaròs o
 el Parc Agrari de Peixets en Alboraia, entre altres.

Aquests documents tenen un majúscul valor urbanístic ja que són les estratègies que marquen la planificació del nostre entorn sota els objectius bàsics de sostenibilitat i desenvolupament eficient i racional. Tanmateix, atenent a l’escala de l’instrument de planejament al qual ens referim, ens permeten encaixar aquestes expectatives de futur en imatges concretes que
desenvolupar a través de les Administracions.
Aquest equip humà, addicionalment, resulta ser una frontissa entre
l’Administració Pública i els ciutadans A través dels plans de participació pública així com de xerrades educatives dirigides a diversos col·lectius expliquen les qüestions de la realitat que van a modificar-se i permeten fer-nos partícips de les vinents transformacions del paisatge i medi ambient.

És important reconèixer la labor de divulgació d’aquelles iniciatives que
marquen les directrius del nostre territori ja que la repercussió és directa per a la ciutadania. La comunicació dels objectius així com dels detalls tècnics per a dur-los a terme han de ser transmesos de manera accessible i clara a tots els agents que formem part de la transformació. En aquest sentit, es reconeix a CERCLE el seu treball de difusió d’una manera acurada i pròxima.
A més a més, aquesta proximitat amb les veïnes i veïns els permet abordar els projectes afegint eixa component simbòlica del lloc que va estretament lligada a les arrels i que posa en valor la història popular. Aquesta fórmula de mediació entre la societat i el territori és la garantia per a millorar qualitativament l’espai.
Per una altra banda, Cercle ha desenvolupat projectes de rehabilitació urbana en l’espai públic on es prioritza la valoració de la ciutadania i la millora del context.
Com a exemples citem el projecte d’espai públic de la Bassa Gran de Sant
Llorenç d’Hortons (Penedés, Catalunya) on la regeneració de la Bassa Gran
recupera una plaça que havia caigut en l’oblit i que s’obri al paisatge de vinyes. Un espai amb gran valor escènic per a la població del qual es rescata la simbologia.
I també nomenem la intervenció paisatgística a l’entorn de l’Estació del
Cabanyal a València que pròximament està prevista la seva execució. Un
projecte on repensen un espai inhòspit per convertir-lo en un espai de trobada gràcies a un bosc que cus l’antic edifici de gran concurrència amb un ram de places obertes a l’ús públic on es potenciarà la biodiversitat urbana.
El paisatge forma part de la nostra tradició, de les nostres arrels, i es el nostre deure entendre’l i respectar-lo per a les futures generacions. Us agraïm que treballeu amb tanta estima la part tècnica i social d’aquesta vessant.

Discurso Cercle

En primer lloc volem agrair a l’organització, al jurat, haver pensat en cercle per a aquest reconeixement, açó ens dona molta energia per a continuar impulsant aquest projecte entorn al paisatge…

i de paisatge precisament volem aprofitar per a parlar hui

On comença la inquietud pel paisatge? En la dècada del 2000 quan es crea el conveni europeu del paisatge, s’articulen lleis en diferents comunitats autònomes i s’inicien estudis sobre paisatge, en les universitats s’implanten programes d’estudis entorn al paisatge…

I és que dècades de canvis intensos, sobtats i no lligats al caràcter del lloc havien generat focus de reactivitat en la societat, en aqueix moment el paisatge sorgeix com a element de democratització de les decisions en el territori tradicionalment lligades a l’urbanisme i les infraestructures…

Què entenem per paisatge? Entenem que és la trobada entre una societat i el seu territori, la relació que es crea entre una comunitat i el seu espai geogràfic, vincles d’estima o el contrari, d’oblit respecte al lloc, sorgeixen com mediança entre aquests dos elements. Una relació que té una doble vocació, funcional i simbòlica… veiem com sovint aqueixos vincles simbòlics, intangibles que sostenen l’arquitectura de l’imaginari col·lectiu són menyspreats en la presa de decisions. Precisament comprenent aquesta relació de caràcter simbòlic de l’ésser humà amb el seu entorn, podem entendre el caràcter del lloc.

Què és l’arquitectura del paisatge? Sentim la necessitat d’explicar el treball que fa un paisatgista. Nosaltres ens dediquem a la projectació i planificació de l’espai exterior. Aquests anys hem treballat en jardins xicotets, jardins històrics, parcs, espais públics a la ciutat, en la recuperació de rius, barrancs, espais de ribera o fronts marítims, en el disseny de vores urbanes amb l’espai rural, en la planificació de paisatges agrícoles i culturals, en ordenació del territori  o en la creació de xarxes d’infraestructura verda o mobilitat sostenible.

Peró, per a nosaltres, el paisatge és també una manera d’abordar els projectes, un enfocament que implica interdisciplinaritat, mirada integral i holística, de conjunt, amb la idea d’entendre’ns amb moltes maneres d’operar en el territori, i entendre necessitats, percepcions, valors compartits…

La disciplina del paisatge aborda el territori a diferents escales, d’aquesta manera des de CERCLE hem anat basculant sempre entre la planificació i el projecte, de l’estratègia a l’acció concreta, de la mirada panoràmica sobre el territori al detall constructiu… i en aquesta idea de paisatge, com a vincle entre una comunitat i el seu entorn, la participació pública ha format part de la nostra metodologia per a realitzar propostes que enllacen amb els valors compartits del context social en el qual treballem i per a construir imaginaris col·lectius que incorporen nous conceptes, sensibilitats…

Com veiem la disciplina del paisatge hui dia? Des de la nostra òptica la societat demanda més atenció al paisatge, millorar l’espai públic, combatre el canvi climàtic i els seus efectes adversos, una mobilitat més pausada que fomente els espais de socialització, augmentar la biodiversitat, una vida més saludable en el nostre entorn…

Ara bé, tot això genera sabem reactivitat entre sectors de la població per no formar part dels seus valors o ideologia, per la por al canvi, a veure soscavats els seus interessos o a veure transformada la seua realitat.

Sovint trobem mirades contraposades, i hem de treballar moltes vegades en aqueixa terra de ningú, en aqueix espai de concertació que cada vegada sembla més estret per a fer convergir els imaginaris col·lectius, en definitiva per a dotar de sentit a l’acció en el paisatge.

I aquest és el repte que ens marquem com a paisatgistes, alinear les mirades de futur en projectes que escalen cap a escenaris compartits, cap a situacions de major sostenibilitat ambiental, social i també econòmica.

Malgrat aquesta inquietud major pel paisatge, també és cert que ens queda molt camí per recórrer. A nivell d’estudis universitaris seguim sense comptar amb un grau en arquitectura del paisatge com compten països del nostre entorn, i els màsters no acaben de cobrir un flanc necessari en la nostra societat. A nivell professional continuem veient com a vegades s’aparta la disciplina del paisatge en pro de disciplines més convencionals a l’hora d’intervindre en el territori, o simplement s’arracona com una mirada sectorial més.

Per això parlem d’un retorn al paisatge, No decaiem en la nostra voluntat de fer pedagogia entorn de la labor del paisatgista…

Enfront del discurs que associa el paisatge a la «anti-economia» el paisatge és inversió, és valor… Per a nosaltres el paisatge no és únicament un condicionant és sobretot un catalitzador, és un aglutinador de voluntats, és retorn cap a la societat…

Per a acabar…

Ens fa especial il·lusió aquest premi, en la nostra terra a la Comunitat, en La Marina, en Diània… aquest ha sigut un territori per a nosaltres d’aprenentatge, de descobriment, lloc on vindre sanar les ferides, de recerca, de treball… Gràcies a Pedreguer per enrecordar-se d’aquest projecte que és cercle.